Tots tenim una idea de casa, un concepte abstracte que associem a allò que és nostre, a l’essència de la intimitat que construïm en la infància i que ens acompanya, fins i tot, quan deixem la llar on l’hem viscuda. Hi ha sempre una recerca constant per a retrobar, d’alguna manera, eixa sensació de seguretat, de refugi, potser de la tranquil·litat instintiva que es té dins del ventre de la mare. 

Totes aquestes sensacions són les que va tallar com una navalla la pantanada als habitants de Beneixida. La gota freda devastadora, els va sorprendre perquè no era com les riuades a què solien estar acostumats cada tardor, i els va fer aparèixer una sensació que fins hui en dia els acompanya si pensen a Beneixida ‘la vella’: la por i l’amenaça que passara de nou. Aquell esdeveniment provocà un èxode decidit però forçat per les condicions, així com la consciència d’una tornada impossible a la que era la seua idea de casa.