HABITAR EL PATRIMONI INTIMAMENT

gestió cultural, la història i les pràctiques artístiques de mediació.

>Encontre sobre recuperació de Patrimoni a Beneixida’, vinculant la temàtica de reflexió en els debats i la posada en comú de diferents òptiques i combinar els debats amb ponències sobre temàtiques vinculades amb l’habitar i la recuperació de patrimoni, pensades des de a filosofia, l’antropologia, la

>II Encontre sobre patrimoni i habitat.

Associació Banusaïdi/HABITARE

II Jornades sobre Patrimoni i Habitat.

1.-.Primera taula: Habitar versus Patrimòni

El patrimoni no és un espai que s’habita si no que s’explota. El patrimoni és un recurs ‘espectacular’ – entès en el sentit de fora de lo normal per estar descontextualitzat per la seua idiosincrasia- i el que volem és habitar-lo i reinterpretar-lo des d’eixe viure’l.

• Joan Seguí. Llicenciat en Arqueologia per la Universitat de València (1994) i Doctor per la

University of Leicester (UK) (2000). És funcionari de la Diputació de València i està vinculat al món dels museus des de la seva activitat en el Museu Valencià d’Etnologia (MVE), institució que ha dirigit entre el 2008 i el 2015 i a la qual contínua lligat com a conservador. Professionalment ha participat en el comissariat de nombroses exposicions de temàtica etnològica i molt en particular amb les actuals sales permanents del MVE.

• Susana Martín Rey. Directora Área: Fons d’Art i Patrimoni UPV.

• Javier Martí Oltra. Director del Museu d’Història de València.

Conferència: l’habitar com intimitat

• Josep Maria Esquirol és filòsof i professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on imparteix assignatures de filosofia política i de pensament contemporani. És director del grup de recerca “Ètica i Filosofia Contemporània” (UB) i del màster “Pensament i creativitat” de La Salle. En l’edició de 2003, va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat deu llibres i més de setanta treballs en llibres col·lectius i en revistes. Les seves últimes publicacions han estat: Un mateix i els altres (Herder, 2006), El respecte o la mirada atenta (Gedisa, 2006), El respirar dels dies (Paidós, 2009), Els filòsofs i la tècnica. D’Ortega a Sloterdijk (Gedisa, 2011) i La resistència íntima (Quaderns Crema / Penya-segat, 2015) que ha estat guardonat amb el Premi Nacional d’Assaig i el Premi Ciutat de Barcelona. Recentment, ha publicat un nou assaig filosòfic titulat La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema / Penya-segat, 2018).

Coordina Rafael Tormo

2.- Segona taula: La mediació desde processos artístics i els seus hàbitats.

La mediació cultural és entesa com un complement a l’art, com un recolzament didàctic a un procés artístic establit o té un pes específic propi com a vincle de creació? En quins contextos es mou la mediació i què abarca eixa pràctica? Quines son les especificitats que comprenen la mediació en àmbits ultralocals i heterogenis?

• Anabel Ejarque Tecnica de cultura de l’Ajuntament de Forcall En representació d’AVAN. Espacios Rurales de Investigación Contemporánea. Ajuntaments co-organitzadors i Universitat Jaume I de Castelló Forcall, Sant Mateu, Vilafranca, Viver, Vilanova d’Alcolea [Castelló]. Són una xarxa de centres rurals per a la cerca contemporània. Un espai on l’experimentació aparegui com a part fonamental dels processos socials, de pensament o creatius donis de la col·laboració, la cooperació i el treball en xarxa.

AVAN són una xarxa de localitats de menys de 5.000 habitants i associacions de les comarques d’interior de Castelló, juntament amb altres institucions públiques i altresagents socials, culturals i artístics del territori que comparteixen espais, recursos i activitats, per a possibilitar en entorns rurals pràctiques artístiques que abastint transversalment el coneixement, cuestionant-ho els actuals consensos sobre allò que entenem per viure en un poble. Volem generar pràctiques més enllà dels espais de confortabilitat; pensar-nos des de les intimitats de les especificitats locals; problematizando els actuals exercicis de participació i deixar-los fora dels controls estratègics integrals per a desenvolupaments rurals habituals: turisme, serveis, connectivitat.

• Paraisu rural va començar com un projecte bianual d’art col·laboratiu per a artistes, i amb els habitants del municipi rural de #Vallinaoscura, en #Villaviciosa, #Astúries. #Espanya, 2012. En l’actualitat som un pont de coneixement entre la ciutat i el medi rural. Acompanyem amb els nostres serveis a les persones que viuen en l’àmbit rural i el volen dinamitzar. Pensem en l’impacte en els territoris, tenint en compte els ODS de l’ONU, i la UNESCO, adaptats al medi rural en el

qual ens desenvolupem.

• Aida Boix. Aida Boix és la directora del Centre d’Art El Pati, a Amposta (Tarragona). Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i màster d’Estudis Avançats d’Història de l’Art, Boix ha format part de l’equip de recerca dels Museus Vaticans i ha gaudit d’una beca en el MACBA.

Coordina. Laura Pastor

Conferència: L’Art de la Mediació

“La mediació és la baula que és necessari tenir en consideració a l’hora d’articular el paradigma postautónom de l’art que s’ha forjat aquests últims anys. La mediació és el que ha de permetre superar l’antiga diatriba entre un art que en altre temps es va proclamar autònom (l’art per l’art) un art que ha procedit, després, a desfer-se en la inflació discursiva de l’art és el que es diu que és art. El que ací es vol aconseguir és, en canvi, una articulació performativa i materialista de l’art, amb la qual es pugui establir una retroalimentació fluida entre la seva agència material i la producció de sentit.”

L’art de la Mediació. Oriol Fontdevila.

• Oriol Fontdevila. (Manresa, 1978) Crític d’art i comissari d’exposicions. Forma part de l’equip gestor de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya. Ha comissariat projectes en la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, Arts Santa Mónica i el Museu Joan Abelló, entre altres. Ha desenvolupat iniciatives educatives i relacionades amb la recerca en nombroses institucions culturals com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), A*DESK o Higher Institute for Fini Arts (Gant), entre altres. Escriu regularment textos per a catàlegs i publicacions periòdiques, com són ApolloMagazine (Londres), Concreta (València), CuMMA Papers (Hèlsinki), Quadern (Sabadell) i Eremuak (Vitòria), entre altres. L’any 2015 ha estat premiat ex aequo amb el Premi Internacional de la Innovació Cultural del CCCB. El seu treball amb l’equip de la Sala d’Art Jove ha estat reconegut amb el Premi d’Arts Visuals Ciutat de Barcelona, 2011, i amb el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, 2009.

Coordina: Laura

Beneixida (Abril 2022).