“…la realitat, siga la que siga, és una cosa que constantment amenaça enderroc i que, per això, cal sostindre-la i fa falta qüestionar-la.”
Després de tots els esdeveniments que van succeir després de la catàstrofe, en 1997 alguns habitants de Beneixida es constitueixen com a grup de treball i experimenten que no sols són les experiències traumàtiques, reivindicatives i sociològiques les que els uneixen en el “poder” sinó la necessitat de noves experiències vitals que els constitueixen com a poble nou i alliberat d’aqueix fet ( la pantanada ).
En aquest sentit, es van concretar dues vies de treball: una per a pensar el present; i l’altra el passat ( sense nostàlgia, ni oblit ). La primera via va ser la de desenvolupar una experiència des del present com a nova via de pensament col·lectiu amb el conjunt dels plantejaments d’uns fets i un passat, que es plantejaven a uns artistes, perquè aquests desenvoluparen una proposta especifica que interactuara amb el seu context.
La segona va ser una via de rescat de per un passat que amb els seus records desaparició i així lluitar contra l’amnèsia col·lectiva.
Es van muntar cicles de cinema vinculat a les propostes, jornades de sensibilització pel riu Xúquer, conferències, projeccions i activitats didàctiques. També es va col·laborar amb els centres educatius ajudant-los des d’una experiència d’immersió en l’espai des de la perspectiva de l’art.
Aquesta iniciativa va començar en 1997 fins que l’any passat es va transformar en CENTRE HABTITARE.
