A la Llosa de Ranes, seguint aquesta reflexió específica sobre l’habitar en paral·lel a la catàstrofe, ens trobem amb l’acollida, l’emparo i la solidaritat que ens porta a furgar fins l’essència de l’ésser humà. Eixe contrast entre la sensació de pèrdua i desorientament que varen tindre les poblacions més afectades, i l’acollida incondicional que varen donar poblacions menys colpides com la de la Llosa de Ranes que va crear o reforçar llaços que encara hui en dia perduren.